Els pobres al costat del mar
 
Era la nit de Sant Joan, un vespre 
fred, tothom anava amb abrics, menys
 jo, la meva mare i el meu pare. Vivim 
dels que ens dóna la gent, ens em 
quedat sense recursos, ens abrigem 
amb mantes, i amb el que trobem per 
les basures. No ens queda més que la 
pell i l'ós vivim així, defet jo ja vaig néixer així.
Avui ens trobem al costat de la platja, un 
lloc on no anem gaire sovint, estem 
aïllats de la gent, no ens relacionem, som així.
De fons, les ones, tranquiles, sense 
crestes ni ulls, sense panxa ni coll, 
més o menys com vivim nosaltres.  
M'encanta el soroll de les ones al xocar 
contra la sorra, i veure com llisquen fins
arribar al seu final i retrocedir fins que torna 
a arribar la següent, i la última desepareix.